llueve sobre mojado

Àngels Verdú, especialista en la selecció de personal

“Les empreses tenen motivacions i obligacions per contractar als col•lectius de difícil inserció laboral”
La primera planta de l’edifici Trade Center de Sant Cugat del Vallès és plena de despatxos i de sales de reunions. Decoració simple però agradable, ambient acollidor. En una sala ens espera Àngels Verdú, doctorada en psicologia i especialista en la selecció de personal. Com a cap de taula, ens convida a seure amb un somriure amable. Potser degut a que està acostumada a les entrevistes per la feina que fa, es desenvolupa calmadament. Per començar, ens explica que un bon seleccionador de personal ha de ser un gran comunicador, i al llarg de l’entrevista ens demostra que, almenys en aquest aspecte, és bona en la seva feina. Afegeix que les altres característiques que en la seva opinió són bàsiques en un seleccionador són que tingui una gran capacitat d’anàlisi, que sigui molt lògic a l’hora d’analitzar a un candidat i, per a ella fonamental, que sigui una persona objectiva. Afegeix que encara que això és complicat, per fer la seva feina s’ha de mantenir imparcial i que ha de tenir una estabilitat emocional forta. Davant la pregunta de si ser imparcial no és difícil en situacions de clara discriminació per part de l’empresa que contracta els serveis de selecció de personal, somriu resignadament i ens diu que “el perfil de persona el marca l’empresari, que és qui contracta” i que no és a les seves mans intentar evitar aquestes conductes. Sobre la situació de les dones pel que fa a la inserció laboral, l’Àngels comenta que ha observat canvis favorables, ja que abans gairebé es demanaven únicament homes. Fa una pausa, i comenta que ella deia que si es presentava una dona amb un perfil directiu “havia de ser molt millor que tots els homes que es presentessin. Havia de tenir les competències molt més elevades. Sinó no se la quedaven”. I si tenien entre els 30 i els 40 anys o si estaven a la vora de tenir fills encara era més difícil. Per això, i segons ella, la situació ha canviat ja que les empreses estan més obertes; segurament, diu, “perquè cada cop hi ha més directives i s’ha sensibilitzat més”. Li comentem que darrerament els mitjans s’han fet ressò de l’aprovació d’un Avantprojecte de Llei sobre la paritat en el món laboral, i recalca que és important que l’Estat també contribueixi a millorar aquesta situació de no total igualtat – o de discriminació- entre homes i dones. Raona que si l’intervencionisme estatal funciona de la mateixa forma que va funcionar amb el tema dels avantatges fiscals per contractar a majors de 45 anys, aquest és positiu. Aquests avantatges fiscals, explica, s’ofereixen a les empreses que contracten a determinats col•lectius, com discapacitats, dones, treballadors no qualificats i majors de 45 anys. “Les empreses tenen beneficis si contracten a un nombre determinat de treballadors d’aquests col•lectius”. Però la llei també les obliga; ja que segons ens comenta, les empreses amb cert nombre de treballadors han de tenir almenys el 2% de treballadors que pertanyin a aquests sectors.
Verdú opina que aquest Avantprojecte pot ser positiu ja que pot forçar legalment a aquelles empreses que encara tenen prejudicis. De totes formes, recalca que cada cop hi ha més companyies que declaren que ofereixen “igualtat d’oportunitats”.
També destaca que fou important el fet que la llei obligués a algunes empreses a contractar gent discapacitada. Recalca que sota aquesta paraula s’inclou un ampli ventall de persones: des de gent amb cadira de rodes, cecs o persones amb Síndrome de Down. Al preguntar-li si les eines per entrevistar-los són les mateixes, ens explica que no.
En aquest moment que l’Àngels utilitza el bolígraf que tota l’estona ha tingut a les mans. Agafa un paper i mentre ens explica el que normalment es té en compte en el procés de selecció, fa un esbòs per clarificar-nos-en la comprensió. D’aquesta manera, plasma un gràfic de tres variables: els coneixements, les actituds i les aptituds. “Els coneixements venen donats pel currículum; les aptituds són el ‘saber fer’, i les actituds el ‘voler fer’ ”. Recalca que s’avaluen les tres coses, encara que depèn dels requisits que marca l’empresa es centren en un apartat o en un altre. El currículum marca els coneixements, l’entrevista i la grafologia, l’actitud. I una prova marcaria l’aptitud. I amb una persona amb Síndrome de Down, que generalment busquen feina de tipus manual, es fixen sobretot en les aptituds, perquè “l’actitud en aquest tipus de persones sol ser excel•lent, ja que el fet de treballar augmenta molt la seva autoestima”.

Desviem la conversa cap al tercer grup de difícil inserció laboral, el grup discriminat per l’edat, que segons l’Àngels també és conflictiu, encara que “té un canvi, motivat segurament per aquest avantatge fiscal, però també pel tema del ‘coaching’ i el ‘mentoring’ a les empreses”. Breument, ens explica el que volen dir aquests termes. “Coaching vol dir que tu ajudis a algú a arribar a conclusions i a aprendre al mateix lloc de treball”. El mentoring, en canvi, “és algú que té molta experiència en alguna cosa i fa com de mentor, com en la cultura oriental”. Aquestes innovacions estan contribuint, creu l’entrevistada, a que les empreses contractin a persones amb més experiència, i per tant, i inevitablement, a majors, sovint, de 45 anys.
Quan li preguntem pel col•lectiu antagònic, pels joves sense experiència, constata que és molt difícil que trobin la primera feina. Per això afegeix que sempre diu als estudiants que “intentin treballar, encara que sigui en els mesos d’estiu o així”. És important, segons ella, que quan busquin una feina hagin treballat, encara que sigui com a col•laboradors o voluntaris, per tal de que s’hagi trencat “el que és la diferència entre el món laboral i el món de la formació”.

Per acabar, i ja que passa de l’hora a la que l’Àngels havia de marxar, li demanem ràpidament un consell per fer una bona entrevista; i la resposta és clara: “Sigues tu mateix, no vulguis enganyar”. Fa una pausa, i pensa. “Perquè si vols enganyar, segur que t’enxamparan”.

Destacats:

 “Sigues tu mateix, no vulguis enganyar”
 “És important que l’Estat també contribueixi a millorar aquesta situació de no total igualtat entre homes i dones”