llueve sobre mojado

Àngels Verdú, especialista en la selecció de personal

“Les empreses tenen motivacions i obligacions per contractar als col•lectius de difícil inserció laboral”

Competències, actituds i aptituds són el que ajuden als seleccionadors a triar un candidat. La selecció de personal només és una tria entre els candidats que s’apropen més a un perfil determinat, no és una tria dels millors. Àngels Verdú és doctorada en psicologia i especialista en la selecció de personal.

P. Tenen els col•lectius de marginats laboralment algun avantatge? Té l’empresa cap obligació en aquest sentit?
R. Si es donen facilitats, les dóna l’empresa. Mentre la convocatòria sigui oberta a tothom, ens hem de mostrar imparcials. Si es demanda un lloc, s’anuncia a tot arreu, incloent les oficines de discapacitats, col•lectius d’immigrants... Les empreses tenen motivacions i obligacions a l’hora de contractar a aquest tipus de persones. Així, obtenen algun tipus de benefici si en contracten a un nombre determinat; però també és cert que existeix, per algunes empreses, l’obligació de contractar el 2% de treballadors d’aquests col•lectius.

P. Encara hi ha prejudicis entre home i dona, en la selecció de personal?
R. Cada cop menys, abans era molt fàcil que ens diguessin que volien un home. Jo sempre deia que si es presentava una dona a un perfil directiu havia de ser molt millor que tots els homes que es presentaven, havia de tenir les competències molt més elevades. Sinó no se la quedaven. I més segons quina edat tingués. Si estava a la vora de tenir fills o tenia més de 30 anys era molt difícil. Per sort, ara hi ha menys prejudicis.

P. I és per actituds de l’empresa o perquè són obligades legalment?
R. No; suposo que és per actituds de l’empresa. Cada cop hi ha més directives, amb lo qual s’ha sensibilitzat més, no? I han vist que no ha passat res tampoc: les directives tenen fills i fan tres mesos de baixa, o no.

P. És positiva l’aprovació de l’avantprojecte de llei que defensa la paritat laboral?
R. Evidentment. Si l’Estat ho avala, tal i com ho han fet amb tot el tema dels avantatges fiscals de contracte a majors de 45 anys... segur que serà molt més clar.

P. En què consistien aquests avantatges fiscals? Va sorgir com a conseqüència de les grans tasses d’atur en aquest sector de la població activa?
R. Sí, és cert que a partir dels 40 anys és molt difícil situar a la gent; però en alguns llocs, com que hi ha avantatges fiscals per tenir treballadors de més de 45 anys, se n’agafen.
El fet que el govern tragués una llei, ja fa anys, per tal de que si les empreses contractaven a part del col•lectiu de més de 45 anys, que era un col•lectiu de difícil inserció, tenien un descompte fiscal... alguna cosa relacionada amb la Seguretat Social, amb un descompte, no ho sé ben bé.
Els col•lectius de dones, dels majors del 45 anys i els treballadors no qualificats són els tres col•lectius més difícils d’insertar. Això té un canvi, motivat segurament per aquest avantatge fiscal, però també pels temes del “coaching” i el “mentoring”.
Coaching vol dir que tu ajudis a algú a arribar a conclusions i a aprendre en el mateix lloc de treball. El mentoring és algú que té molta experiència en alguna cosa i fa com de mentor, una mica com a la cultura oriental. Tota aquesta espècie d’innovacions han fet que la gent cregui que quan ja es té molta experiència, i una persona té 50, o 55 o 60 anys, serveix a l’empresa per fer d’aquesta figura com de mentor. A vegades ens demanen també a gent més gran (encara que poca), precisament també per aquest valor.

P. Si sempre es busca la persona més adient per a l’empresa, s’abandona l’aprenentatge que hi havia tradicionalment?
R. Sí, al buscar precisament a gent externa, es perd tota aquest aprenentatge que hi ha a dintre. El coaching ajuda a que les persones es facin dintre de les empreses. Jo sempre dic que hauríem de mirar primer a dintre, perquè si no el que fa la gent és marxar ja que veu que té coartada la seva promoció professional.

P. Però a nivell d’experiència, per exemple, trobar la primera feina...
R. Molt difícil.
P. Però tothom ha de fer una primera feina... No és contradictori, dons?
R. Sí. Aquí la recomanació que faig als estudiants és que intentin treballar encara que sigui en els mesos d’estiu, ja en el camp que vulguin fer després. Encara que sigui de manera gratuïta, com a voluntaris, col•laboradors... és una manera de que després ja no sigui la primera vegada, perquè se’ns fa molt difícil col•locar a algú sense experiència. És important haver descobert la diferència entre el món laboral i el món de la formació.

P. Un consell per algú que anés a fer una entrevista?
R. “Sigues tu mateix, no vulguis enganyar. Perquè si vols enganyar, segur que t’enxamparan”.

Destacats:
“Sigues tu mateix, no vulguis enganyar”

“És important haver descobert la diferència entre el món laboral i el món de la formació”

“Els col•lectius de dones, dels majors del 45 anys i els treballadors no qualificats són els tres col•lectius més difícils d’insertar”